IX. Cinema a Catalunya (II): Fructuós Gelabert i Badiella

Nascut el gener de 1874 a la vil·la de Sants de Barcelona, la seva infància va transcórrer entre el taller d’ebenisteria del seu pare i les seves primeres experiències amb la llanterna màgica i el zootrop. Gran aficionat al dibuix, la mecànica, i sobretot, a la fotografia, Fructuós va assistir a Barcelona a la primera projecció del kinetoscopi d’Edison i del cinematògraf dels germans Lumière. És en aquest moment, als 20 anys, que decideix dedicar la seva vida al món del cinema.

Va treballar durant alguns anys a la botiga fotogràfica dels germans Napoleón, que varen ser un dels primers impulsors de la indústria cinematogràfica catalana. Però ja l’any 1897, Gelabert roda la que es pot considerar “primera pel·lícula del cinema català” amb una càmera que s’havia fabricat ell mateix: Riña en un café. Fins aquesta filmació, tot el que s’havia enregistrat a Catalunya eren imatges documentals, com la sortida de missa, el port de Barcelona o l’arribada d’un tren provinent de Terol.

Però no és només pel fet de rodar el primer film català que Gelabert és considerat el pioner del cinema a Catalunya (i gairebé a Espanya), sinó que al llarg de la seva vida, a més de director i actor, va investigar en el camp del cinema i de l’animació, tot i que en algun cas, el seu avenç no passarà de la teoria. Un exemple és la obsessió que Fructuós tenia en crear un aparell per poder rodar i projectar imatges en tres dimensions. Realment el projecte hagués revolucionat el cinema d’una manera impensable fins als nostres dies ( tot just ara es comencen a projectar les primeres pel·lícules tridimensionals). Però com dèiem, els invents de Gelabert no varen passar dels prototips que creava al seu taller. El que si va aconseguir va ser un aparell cinematogràfic casolà, el Cine-Gar. Aquest petit aparell tenia un mínim cost i agrupava quatre fotogrames en l’espai que inicialment ocupava un. La seva comercialització però, no va ser tant afortunada.

Aprofitant unes festes del barri de Sants, Gelabert va instal·lar una gran carpa on va presentar les pel·lícules que havia fet fins al moment, les quals tenien com a escenari el propi barri. Així doncs, trobem al barri de Sants de Barcelona la primera estrena cinematogràfica de la història del cinema a Catalunya, el que no podem confirmar és si ja varen utilitzar estora vermella.

Durant molts anys Fructuós Gelabert seguirà dedicant-se a la industria del cinema des de molts àmbits; com a director rodarà altres pel·lícules pròpies i per encàrrec. Destaquem dues adaptacions teatrals com Terra Baixa de Guimerà i La Dolores de Feliu i Codina, així com una superproducció argumental: Nocturno de Chopin amb Margarita Xirgu com actriu principal.

L’any 1914 es construeix a Sants el primer estudi de cine a Barcelona. La Boreal serà coneguda entre els ciutadans com “la casa de cristral”, ja que tenia amplis finestrals. En aquests estudis només es rodaran dues pel·lícules, El Doctor Rojo i El sino manda. A partir d’aquí Fructuós Gelabert només rodarà algun documental per guanyar-se la vida, fins que el 1928 tornarà a fer La puntaire, que serà un rotund fracàs, ja que el cinema sonor s’havia imposat completament al mut. És en aquest moment que Gelabert, amb 54 anys, es tanca al seu taller i no torna a filmar fins que, tres anys abans de morir, reunieix alguns amics i familiar i torna a rodar Riña en un café, convertint-se en la seva primera i darrera obra. Mor a Barcelona el febrer de 1955.