14 de des. 2007

X. El primer cinema d’animació: Gertie i l’apòstol



Com ja varem esmentar al primer capítol de Una història del cinema, l’home havia buscat per diferents vies aconseguir el moviment de la imatge. Tant les ombres xineses com el zoòtrop es poden considerar com les primeres animacions de la història, tot i que, en el cas que ens ocupa, acotarem la definició d’animació dins el propi cinema.

El món de l’animació cinematogràfica en l’actualitat és un dels gèneres que està aportant una revolució important dins del cinema com de la seva indústria. Actualment els resultats de les produccions americanes (però també algunes europees i africanes), aconsegueixen un versemblança respecte la realitat que de vegades confon el propi espectador, que no aconsegueix diferenciar entre elements real i virtuals. Però en un primer moment, els pioners de l’animació van haver de crear els seus treballs utilitzant el principi bàsic del cinema: el fotograma. Els pioners de l’animació aconseguien el moviment de les imatges dibuixant cadascun dels fotogrames de la pel·lícula.

Els primers dibuixos animats

Tot i que el gran productor Walt Disney va difondre constantment que ell va ser el creador del cartoons amb la pel·lícula Blancaneus i els set nans (1937), és fàcil posar en evidencia aquesta afirmació.

Va ser el dibuixant de còmics nord-americà Windsor McCay el primer en experimentar la tècnica del key frame. Consistia en fotografiar cadascun dels dibuixos i desprès muntar-los en un rotllo de pel·lícula. McCay fa els seus primers treballs cap a l’any 1911, utilitzant aquestes mini pel·lícules com a presentació a les seves xerrades relacionades amb el món del còmic i la caricatura a la premsa. Little Nemo in Slumberland i How the mosquito operates van ser les primeres mostres d’una nova tècnica cinematogràfica, que impactava de manera extraordinària en els espectadors. Però aquests dos treballs no passes de l’anècdota, i no serà fins el 1914 que McCay crearà un personatge amb personalitat pròpia: Gertie the Dinosaure.

El film s’inicia amb una petita aposta que el propi McCay fa a un grup d’amics. Assegura que pot dibuixar un dinosaure en un full i fer que aquest obeeixi les seves ordres. En el moment en que McCay ha dibuixat el personatge, només veiem la zona dibuixada, i és en aquest instant que la dinosaure cobra vida pròpia. Es tracta d’una història senzilla que va tenir una influència extraordinària en el món de l’animació de les següents tres dècades, convertint-se en referència per a qualsevol il·lustrador., com per exemple el propi Walt Disney.

Gertie però tenia una durada molt curta i, no va ser fins l’any 1917 que l’argentí Quirino Cristiani dirigirà el primer llarg mut d’animació, titulat El Apòstol. La pel·lícula era una sàtira política dirigida al president argentí del moment, Hipólito Yrigoyen. Tot i que se saben aquestes dades, no s’ha conservat cap còpia del film degut a un incendi el 1926, tot i que si s’han trobat alguns dibuixos originals.
Com a curiositat destacar que per als 60 minuts que dura la pel·lícula es varen fer més de 58.000 dibuixos a mà.