VI. Els Nickel Odeons als Estats Units

L’èxit del film de Edwing S. Porter va provocar que moltes sales de vaudeville comencessin a projectar petites peces fílmiques durant els descansos dels balls i representacions teatrals. Aquest nou públic cinèfil va fer que alguns petits teatres (els de l’època solien tenir façana industrial i capacitat per no més de 200 espectadors), es dediquessin exclusivament a la projecció de pel·lícules. L’entrada costava a l’espectador 5 cèntims de dòlar (conegut popularment com a nickel), i d’aquí que les sales teatrals (també dites odeons), es popularitzessin amb el nom de Nickel Odeon.

Les sessions als Nickel Odeons consistien en sis o set curts d’uns 10 minuts de durada i de temàtica diversa: persecucions, documental, comèdia, aventures, melodrama, etc. Degut a la gran demanda per part del públic van ser molts els Nickel Odeons que s’inauguraran als Estats Units a partir de l’any 1905. Segons dades oficials, l’any 1908 més de déu milions de nord-americans havien assistit alguna vegada a una sessió cinematogràfica. El cinema es va convertir en un divertiment familiar per a tot tipus de públic, especialment per aquells de les classes socials més baixes, ja que tot i no saber llegir, a través de la pantalla podien gaudir de les històries que explicaven els llibres.

Però aquesta popularitat i socialització de l’invent de les imatges en moviment va fer reaccionar ràpidament als òrgans reguladors de la moral al Estats Units (els quals segueixen vigents i amb més força que mai en l’actualitat). D’aquesta manera, creuades de moralistes, policies i polítics establiren comitès locals de censura. La incipient indústria fílmica que a partir de 1909 afectarà a gairebé tot el país va provocar la creació del primer comitè a nivell nacional el National Board of Censorship, que a partir del 1916 es voldrà conèixer com a Comitè Nacional de Revisió. La força d’aquests comitès va fer que els directors adeqüessin els seus films a les normes morals dictades per aquells, ja que si no s’exposaven a una important mutilació de les seves creacions.

Un dels personatges més importants de l’època dels Nickel Odeons fou el director David W. Griffith, el qual va revolucionar el cinema tant a nivell tècnic i creatiu, com pel que fa a la mateixa indústria. Entre 1908 i 1913 va fer més de 400 pel·lícules curtes, tractant tots i cadascun dels gèneres apareguts en aquell moment. Griffith passarà a la història dins el cinema americà i, per extensió, dins el cinema mundial, amb la realització d’una de les primeres pel·lícules de gran durada: The Birth of a Nation (El naixement d’una nació), l’any 1915.