V. Atracament al tren dels diners

Ja havíem vist la situació que es vivia a Europa respecte del cinema, i mentrestant, als Estats Units, la indústria cinematogràfica anava adquirint cada cop més importància a tot el país. Aquest fet ho demostra la guerra de patents entre 1897 i 1906, que va finalitzar amb el reconeixement d’Edison com l’inventor del cinematògraf. Tot i així, durant aquest període, Edison havia importat il•legalment pel•lícules europees per projectar-les als primers cinemes de la història (inicialment es tractaven de petites barraques). Aquesta apropiació d’Edison farà reaccionar a alguns creadors francesos, com en el cas de G. Méliès, que instal•larà una sucursal a Nova York per tal de vendre els seus films.

Davant la impossibilitat de comerciar amb pel•lícules europees Edison optarà pel plagi. És en aquest punt on començarà a brillar la figura d’un dels pares del llenguatge cinematogràfic: Edwin S. Porter (1870-1941).

Tot i que va fer més de 200 films com a director, càmera, guionista i productor, és a les primeres pel•lícules de Porter on hi trobem la seva genialitat. Amb una clara influència del cinema màgic de Méliès, així com del nou llenguatge proposat per l’Escola de Brighton, Porter però, assolirà noves fites dins del cinema del moment gràcies a la utilització del muntatge en paral•lel, és a dir, no totes les escenes transcorren davant dels ulls de l’espectador ni de forma teatralitzada. L’exemple més clar és el film de 10 minuts The great train robbery (Atracament al tren dels diners) de l’any 1903.

Considerada per molts historiadors com el primer western de la història, el film de Porter ha estat clau per la història de la cinematografia. Es tracta d’un film curt, on es narra com uns atracadors vestits amb la típica indumentària del far west (roba texana, botes, barret cowboy i muntats a cavall), s’emporten la màquina i tots els diners que aquesta transporta. Com ja hem dit, el muntatge en paral•lel, així com el fet de mostrar escenes on l’acció es situa fora del pla visual, fan d’aquest un film un dels més sofisticats en quant a muntatge per a l’època. La pel•lícula va ser la més comercial als Estats Units de tot el període anterior a Griffith, fet que va provocar que l’any 1910 Porter fundés el seu propi estudi.

Atracament al tren dels diners consta de 12 escenes ben diferenciades, les quals han servit tant als mestres dels western com d’altres gèneres, com a referent en quant a la ubicació de la càmera durant el rodatge. A continuació exposaré algun exemple:
L’any 1995 el director nord-americà Joseph Ruben farà un remake del film de Porter on mantindrà el títol exacte. La diferencia és que l’atracament es fa al metro de Nova York, i els assaltants no van vestits a la manera dels cowboys.
El fugitivo d’ Andrew Davis i protagonitzada per Harrison Ford. A la primera escena de la pel•lícula veiem un personatge que s’ha escapat de la presó i corre a través de boscos i prop d’un riu intentant fugir. Aquesta mateixa escena, amb un entorn molt similar, la trobem a la pel•lícula de Porter feta 90 anys abans.
Però aquestes influències no només s’han donat després de molts anys. Després de l’estrena al cinema Edison, molts directors i productors americans van agafar com a referència el film creant així una gran indústria d’un dels primers gèneres de la història. Fins i tot el gran mestre del western, John Ford, copiarà de Porter la ubicació de la càmera en una escena concreta: Porter la situa al sostre del tren en moviment, mentre que Ford farà el mateix però sobre d’un carruatge a l’obra mestra La diligència (1939).