VII. The birth of a Nation

Una de les pel•lícules més lloades però també més odiades del director nord-americà David W. Griffith fou El naixement d’una nació (1915). Dins la història del cinema és un film molt important tant per les reaccions positives com negatives que va provocar i que encara provoca. De fet, no només té un valor rellevant en quant al cinema, sinó que també, ho té com a document històric d’una època fosca per als Estats Units. Sabem que Griffith va agafar com a referent el llibre, explícitament racista, de Thomas Dixon The Clansman: An historical Romance of the Ku Klux Klan. Per aquest motiu els crítics i historiadors s’han preguntat una i altra vegada fins a quin punt el director fou còmplice de propagar un missatge tant nefast que en l’actualitat està prenent una importància destacada en les nostres vides quotidianes. Tot i així, el que mai s’ha discutit són els mèrits tècnics i artístics de la pel•lícula. En aquest sentit, Griffith sempre va estar molt més interessat en aquests últims aspectes per sobre del missatge que donava, assentant així les bases del Hollywood modern. El naixement d’una nació va ser el primer relat històric, que va demostrar, que fins i tot en el cinema mut, el públic estava disposat a romandre assegut més de tres hores per veure un bon drama. Gràcies a innumerables innovacions artístiques, Griffith va crear un llenguatge cinematogràfic modern, i si bé alguns elements del film poden semblar per a nosaltres antiquats, totes les pel•lícules posteriors tenen un deute amb ella, ja sigui per la forma o per la planificació. Griffith va introduir l’ús de primers plans dramàtics, preses de persecucions i d’altres moviments de càmera molt expressius. Igualment la innovació seqüencial va ser molt innovadora gràcies a un excel•lent muntatge. Fins i tot, el director va crear la primera banda sonora instrumental, que en aquells moments es reproduïa en un magnetòfon. La primera meitat del film es centra en l’època abans de la Guerra de Successió i ens explica la introducció de l’esclavitud als Estats Units. Dues famílies són el fil conductor de la narració, que juntament amb els seus esclaus, passaran a representar els dos bàndols que posteriorment s’enfrontaran a la Guerra: d’una banda els esclaus i abolicionistes, i de l’altra els blancs americans representats en el seu extrem pel Ku Klux Lan. Al film, els primers són els responsables de provocar la terrible Guerra. La segona part del film és la pitjor en quant al tema del racisme. Es desenvolupa durant la reconstrucció del país i amb la creixent importància que adquireix el Ku Klux Klan, als membres del qual es tracten com autèntic herois a la pel•lícula. Paral•lelament trobem una història d’amor a la trama, però que no deixa de ser un element introduït per Griffith de manera molt forçada. No hi ha dubte que El naixement d’una nació és una potent eina de propaganda, tot i que el missatge ens pot arribar a remoure l’estómac. Ja a l’època va provocar reaccions de diversa consideració, com per exemple de l’Associació Nacional pels Drets de les Persones de Color (NAACP), que van provocar importants disturbis i va obligar a Griffith, algun temps després, a respondre les crítiques amb la seva obra més ambiciosa: Intolerància (1916).