La temàtica nadalenca ha estat al llarg de la història del cinema una referència recurrent per a la majoria dels gèneres cinematogràfics. Des de la clàssica ¿Què bello es vivir?, a la popular saga del nen trapella que fa fora de casa els lladres, o passant per les màgiques històries de Tim Burton, el Nadal ha estat un context ideal per a molts guions que sabien reforçar aquest ambient de felicitat per decret que s’estableix durant aquestes dates tant assenyalades. Potser hi ha un film poc conegut que gairebé ens consta imaginar que estigui ambientat en el Nadal i, que a més, faci tota una metàfora d’una de les històries més conegudes arreu del planeta. Es tracta d’un film secundari del director John Ford, titulat Tres padrins (1948).Remake d’una pel·lícula dirigida pel mateix Ford el 1917 i que en aquella ocasió va ser titulada Sentència de mort, el film narra les dificultats amb les que es troben tres homes que decideixen fer-se càrrec d’un nen acabat de néixer, ja que la mare ha mort poc desprès de donar a llum. Aquesta història havia estat portada a la pantalla en moltes altres ocasions, fins i tot en pel·lícules dels anys noranta on veiem les peripècies exagerades de tres homes solters per poder cuidar un infant sense que aquest prengui mal.
La diferència entre altres films i el de Ford és que el mestre del western ens situarà la història al més salvatge oest americà en plena època nadalenca. Però no podem parlar del Nadal al far-west ple de neu, amb pare noels i avets, si no que el context és un àrid i polsegós desert on el tret més important és la manca d’aigua.
Així doncs, Ford en presenta tres bandits que acaben de robar el banc d’una població anomenada Welcome. Un cop s’han fet amb el botí fugen de les pistoles dels homes del poble cap al desert calorós, on aniran seguint els dipòsits d’aigua que hi ha a la zona. Poc a poc els dipòsits seran vigilats pel homes del xèrif, i d’aquesta manera els tres homes arriben a una caravana abandonada on troben una mare moribunda amb el fill acabat de néixer. Els homes prometen a la mare que cuidaran del nen, i desprès d’enterrar-la, decideixen tornar al poble.
En el camí de retorn dos dels homes moren, però el bandoler Hightower, encarnat pel mític John Wayne, aconsegueix arribar al poble just el dia 24 de desembre, i es rebut pels ciutadans com un autèntic heroi. Per arrodonir el happy end, l’heroi decideix adoptar el fill i això fa que el xèrif li rebaixi la condemna; a més, la filla del banquer al que Wayne i els seus companys havien robat, s’enamora del foragit i promet esperar-lo fins que surti de la presó.
El fet que Hightower arribi al poble amb el nen el dia abans de Nadal és una clara referència a la coneguda escena de l’Epifania o vinguda dels reis mags del Nou Testament, i Ford expressa aquí la seva religiositat amb una metàfora als textos bíblics però sense sortir mai de d’un gènere que té ben poc de nadalenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada