XVII. El Acorazado Potemkin

Una vegada vaig llegir que aquesta obra mestra de Sergei Eisenstein i Grigori Aleksandrov, filmada pels volts de l’any 1925, era equiparable a un joier del que en traiem petites joies, però gairebé mai se’l mira com un objecte global amb molt més valor. Això és degut a que el film del director rus s’ha fragmentat en moltíssimes ocasions per mostrar o recrear algunes escenes que ja formen part de la història del cel·luloide: la història del poble d’Odesa i del vaixell amb el mateix nom que es revolten contra el poder polític amb l’objectiu de lluitar contra la fam i la humiliació, el mariner mort al moll sota una tenda de campanya, el lleó de pedra que per sorpresa cobra vida, els cucs a la carn i, com oblidar la imatge d’aquells cotxet que cau per unes escales plenes de gent morta i que no apareix ningú per tal d’evitar el desastre.

Però el film d’Eisenstein no és només un seguit de petites joies si no que narra la història de tot un poble format per homes i dones de carn i ossos, que volen aconseguir un somni comú: la Revolució popular. Per això, quan ens disposem a veure la pel·lícula em de saber reconèixer la gran sensibilitat estètica del director , però no hem d’obviar un clar missatge polític.

Segurament El Acorazado Potemkin no sigui una pel·lícula fiable històricament, tot i que es basa en els aconteixements que van tenir lloc a Odesa durant el juny de 1905. Tot i així, la seva visió de la opressió i la rebel·lió, de l’acció individual i col·lectiva, així com la voluntat d’Eisenstein de voler treballar amb cossos, llums, objectes trivials, símbols, cares, moviments i formes geomètriques, converteixen el film en un mosaic únic dins la història de la cultura soviètica.

L’estrena i distribució d’aquesta pel·lícula no només va provocar reaccions diverses entre el públic i la crítica, si no que va provocar un important conflicte ideològic entre Orient i Occident, entre les esquerres i les dretes, que molts anys desprès es va arribar a convertir en un conflicte entre dues superpotències mundials que lluitarien a la Guerra Freda. Per aquest motiu el film ha estat sempre envoltat de controvèrsies i censures: originalment comptava amb una introducció de Trotsky que va ser censurada a la URSS degut a l’enfrontament d’aquest amb Stalin; també fou prohibida a Gran Bretanya i l’Alemania nazi, i com no podria ser d’una altra manera, al nostre país només va ser permès el seu visionat durant la Segona República i, fins la mort del generalíssim no es varen posar en circulació cap còpia del film. El motiu principal d’aquesta prohibició sempre era el mateix a tots els països: el contingut de la pel·lícula era revolucionari i podia comportar greus problemes a l’estabilitat del territori.

En l’actualitat s’ha restaurat el film original, incloent-hi la introducció de Trotsky i es pot comprar en format DVD a gairebé tots els països del mòn, tot i que en alguns casos s’ha volgut mantenir la traducció que es va fer del rus, la qual també aporta algunes pinzellades de censura.