XV. El cinema soviètic als anys 20

Coneixem com a cinema soviètic una de les corrents més importants dintre del cinema primitiu. Amb films com El acorazado Potemkin (Bronenosets Potyomkin) de Sergei Eisenstein, 1925; considerat una obra mestra de la història del cinema.

Aquest tipus de cinema és conseqüència directa de la Revolució d’Octubre, gràcies a la qual el nou govern soviètic reconeixia el cinema com un important mitjà de comunicació de masses. D’aquesta manera es va apostar per una producció de films i formació de cineastes des del propi govern.

Algunes de les principals figures de la primera época, a part de l’esmentat Eisentein, varen ser directors que han passat a formar part de la història com Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin o Dziga Vertov. Tots ells es caracteritzen per un mètode de representació no-natural, basat en l’experimentació i la recerca de contruir conceptes amb la utilització del muntatge. Es tracta de films on la subjectivitat cobra una gran importancia, ja sigui amb el guió, com en l’enquadrament que fa la càmera. Eldocumentalisme serà un recurs molt utilitzat per tal de plasmar aquesta subjectivitat, a més d’explotar totes les possibilitats expressives del mitjà, aplicant algunes de les idees del constructivisme pictòric.

L’any 1921 encara no trobem a Moscú una sala de projeccions en funcionament i no serà fins a finals del mateix any que s’inauguri oficialment la primera. Degut al gran èxit d’aquesta, es va produir un fort estímul a la indústria, principalment reciclant pel·lícules antigues i important gran part del cinema que es feia a Europa i Amèrica. Dos anys més tard, Moscú ja comptava amb més de 90 sales de cinema.

Tot i aquesta revolució cinematogràfica a la URSS durant els anys 20, no hauríem d’oblidar que les produccions fetes durant aquest període estavan limitades a un règim autoritari. Per aquest motiu, des del govern, es facilitava i s’impulsava la creació de nous films, sempre que aquests estiguessin en consonància amb la política i ideologia oficials, tot i que els propis líders del partit reconeixien que controlar tota la producció del moment representava una tasca difícil. Sota el govern d’Stalin, els controls es tornaran molt més rígids i severs, i moltes pel·lícules seran tallades, remuntades o directament prohibides.

Autors

Lev Kuleshov. La seva gran aportació la trobem en el camp de l’experimentació. Va crear els seus films sense pel·lícula, on la juxtaposició d’imatges creaven en l’espectador sensacions extremes (priper pla d’un personatge on s’intercalen imatges d’una nena, un cadàver...). Fou president de la Fàbrica de l’actor excèntric al teatre.

Vsevolod Pudovkin. El 1926 inicia una de les més importants trilogies del cinema: La Madre (adaptació de la novel·la de Gorki), El fin de San Pesterburgo i Tempestad sobre Àsia.

Pel que fa a Dziga Vertov i Sergei Eisenstein, potser dos dels directors més coneguts del moment, els tractarem en la propora entrega amb un anàlisi més exhaustiu.