XLIX. La costella d’Adam

Todos tenemos nuestros trucos. Aquesta comèdia sobre la guerra de sexes ha inspirat moltes pel·lícules (entre elles el remake de Peter Howitt Hasta que la ley nos separe, 2004), i també sèries de televisió sobre parelles que discuteixen però que a la vegada senten una irremeiable atracció (actualment les graelles de les nostres cadenes tenen alguns exemples).

Dels nou films llegendaris que varen fer junt el matrimoni la vida real Spencer Tracy i Katharine Hepburn entre 1942 i 1967, Adam’s Rib és probablement el millor: diàlegs punyents, discussions pujades de to sobre els estereotips sexuals i formes de comportament dins la parella, així com una interpretació memorable. El guió fou escrit pel també matrimoni, i amics de la parella d’actors, Ruth Gordon (guanyadora de l’Oscar a la millor actriu per La semilla del diablo, Roman Polanski. 1968), i el seu marit Garson Kanin.

El film s’inspira en els fets reals sobre el matrimoni Whitney, tots dos advocats, que varen representar el senyor i la senyora Raymond Massey en el seu procés de divorci: com a curiositat del cas real, en acabar el judici les dues parelles es varen divorciar i es varen casar amb els seus respectius clients.

No són exactament aquests fets els que passen a La costilla de Adán, George Cukor. 1949. Quan la dolça Doris Attinger –interpretada per la extraordinàriament divertida Judy Holliday, debutant en el paper que li aportaria una meteòrica carrera- es acusada d’haver intentat assassinar el seu marit Warren (Tom Ewell), l’advocada feminista Amanda Pinky Bonner (Hepburn) accepta defensar-la. Però el marit d’Amanda, Adam Pinky Bonner (Tracy) és el fiscal del cas, i la seva batalla als tribunals aviat es traslladarà al seu dormitori, on les hostilitats es veuran agreujades per les atencions del compositor Kip (David Wayne) cap a Amanda, per a la que composa Farewell, Amanda, cançó original de Cole Porter.

El director George Cukor, conscient de la inherent teatralitat de les sessions del judici, va mantenir el mateix to teatral des de la seqüència d’obertura de la pel·lícula, entre còmica i intrigant, a la que Doris segueix Warren quan surt de la feina fins a la cita amb la seva amant Beryl, on la primera el dispara. Les llargues tomes del film permeten a Hepburn donar llibertat a les seves astutes i extravagant deliberacions al tribunal, mentre que a Tracy li permetran expressar de forma extensa la seva indignació davant les tàctiques adoptades per la seva dona.

Un dels millors moments del film és l’interrogatori a què sotmet una intel·ligent Amanda a una estúpida Doris, i també, l’espectacle que fa Adam investigant la seva part més femenina per tal de recuperar els favors de la seva dona. Tot i que alguns aspectes del film puguin semblar desfasats en el temps, aquesta comèdia de Cukor no ha perdut un mil·lèsima de la seva sofisticació.