I. Cinema abans del Cinema

Des dels primers temps de la imatge representada, ja a les cavernes prehistòriques, trobem exemples de com l’home ha volgut captar i representar el moviment. Unes primeres pintures de bisons amb més de quatre potes volien representar el moviment dels animals. Molts segles després, Plató ja feia referència als espectacles d’ombres al capítol VII de la seva obra La república, explicant el famós mite de la caverna.

Aquestes representacions amb ombres han estat l’element més emprat per moltes civilitzacions per representar el moviment, tot i que han estat les ombres xineses les que han aportat una tècnica i un espectacle més espectaculars.

Però no serà fins el segle XVII que apareix la llanterna màgica. Aquest aparell era utilitzat pels firaires que viatjaven per tot arreu. L’ invent consistia en una cambra fosca amb un forat a una de les seves parets. A l’interior hi havia una llum (normalment una espelma), i entre la llum i el forat s’hi posaven imatges pintades sobre vidre, les quals es podien veure a l’exterior de la cambra. Poc a poc es va anar perfeccionant la llanterna, reduint-la de mides per poder-ne fer un ús domèstic i, graciés a la utilització de mecanismes, es podien alternar les imatges de forma que provoquessin en l’espectador una sensació de moviment.

Ja al segle XIX apareix a França l’invent que per primera aconseguirà captar i guardar una imatge real: la fotografia. A partir d’aquí seran molts els fotògrafs que investigaran per arribar a enregistrar el moviment. Destaquem noms com E. Muybridge o E. Jules Marey. Aquest últim inventà una mena de revòlver fotogràfic que “disparava” una imatge cada segon. D’aquesta manera va poder captar el moviment d’un objecte real, tot i que inicialment era un seqüència d’imatges sense moviment.

Al llarg d’aquest segle són molts els inventors que construiran aparells que buscaven reproduir la il·lusió del moviment. Alguns dels més coneguts com el Taumatrop, el Fenaquitoscop, el Zootrop o el Praxinoscop. Aquest aparells projectaven bandes de 500 dibuixos transparents col·locats en un aparell cilíndric que, utilitzant la tècnica de la llanterna màgica proporcionaven la imatge projectada en moviment. Són els precursors del dibuixos animats.

L’any 1980 el genial inventor Thomas A. Edison crea un aparell que aconsegueix moure aquestes bandes d’imatges de forma automàtica. Aquest element permet temporitzar la projecció de cada imatge, que juntament amb la persistència de la visió que té l’ull humà, creen la sensació de moviment. Aquest nou aparell creat per Edison es va anomenar Kinetoscopi (grec: Kineto, moviment; scopos, veure).

El Kinetoscopi d’Edison es van començar a instal·lar a molts llocs de diversió de la gent dels EEUU, i permetien el visionat de petites pel·lícules individualment, ja que el propi inventor es va negar a projectar les imatges sobre una superfície més gran ja que pensava que allò no interessaria a ningú.

Tot i així, seria injust atribuïr la invenció del cinema a una sola persona, ja que l’aparell d’Edison fou la culminació d’investigacions de moltes persones al llarg del segle XIX.