El cas més extraordinari fou el de Georges Méliès. Nascut a Paris l’any 1861 va treballar molts anys al negoci familiar com a sabater. Tot i el seu interès per les Arts, la obligació del pare el va fer dedicar-se a la part de la reparació i perfeccionament de les màquines del seu i altres tallers. A finals del 1888 el pare decideix retirar-se i ell, amb els diners aconseguits amb la venda del negoci, compra el teatre Robert Houdin, on a més de director, crearà els seus propis espectacles d’il·lusionisme utilitzant tot tipus de decorats i maquinaria que havia anat ideant durant els seus anys com a sabater.
D’aquesta manera Méliès es converteix en un dels més importants il·lusionistes de l’època, tot i que amb l’arribada del cinematògraf els mags comencen a viure una petita crisi dins el sector de l’espectacle. Potser és per això que Méliès decideix crear una màquina semblant a la dels Lumière, ja que aquests no li volien vendre. Així, un any més tard de la primera projecció al Salon Indien del Grand Café, Méliès ja projectava les seves pròpies pel·lícules al seu teatre. Inicialment les pel·lícules de Méliès recreen escenes quotidianes, seguint l’estil dels germans, però d’una forma casual, descobreix que aturant la càmera pot fer aparèixer i desaparèixer els objectes de l’escena. Aquest descobriment, juntament amb la seva afició per les maquetes i l’il·lusionisme el portaran a crear les primeres pel·lícules de ciència ficció de la història.
Per poder realitzar aquests films on hi participava també com a actor, Méliès crea el primer estudi cinematogràfic Europeu a Montreuil. Les seves pel·lícules aniran captivant al públic per la seva originalitat així com per l’element il·lusori que creava. D’aquesta manera serà Méliès el primer director cinematogràfic en autoproclamar-me Artista.
La seva obra més coneguda és El viatge a la Lluna (1902) inspirada en l’obra homònima de Jules Verne, però també destaquen altres creacions tant en el gènere de la ciència ficció com en altres gèneres: 20.000 llegües de viatge submarí (1907), Satan a la presó (1907), La mansió del diable (1897), El regne de les fades (1903), així com el primer llargmetratge de ficció compromès política i socialment, que narra un dels moments més importants per a
La vertiginosa evolució de la industria cinematogràfica, tant a França com als Estats Units va fer que Méliès poc a poc quedés enrere. Per això decideix retirar-se de la producció i dedicar-se a un petit comerç de llaminadures i joguines a Montparnase, on tant ell com les seves pel·lícules quedaran a l’oblit. A partir de la dècada de 1930 però, els primers cinèfils de la història recuperen els films de Méliès i buscaran al que consideren el pioner més important del cinema, arribant a atorgar-li la medalla de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada