II. Els germans Lumière

Segons les cròniques dels diaris parisencs del 29 de desembre de 1895, tothom que era el dia anterior al Salon Indien del Grand Café, al Boulevard des Capucines de París per assistir a la presentació de l’últim invent dels germans Lumière, va patir un gran ensurt en pensar que un tren els envestiria.
Aquest fet és, sense dubte, la primera anècdota històrica del cinema. Molta gent n’ha sentit a parlar i, fins i tot, ha somrigut per sota el nas quan s’ha imaginat una colla de burgesos parisencs de finals del segle XIX assistint per primera vegada a una projecció pública d’una pel•lícula amb el Cinematògraf dels Lumière. És clar, en una societat dominada per la imatge (projectada, impresa, tridimensional, virtual, etc.), se’ns fa difícil imaginar-nos una reacció d’aquest tipus en una sala de cinema.

Va ser un 13 de febrer de 1894 quan els germans Lumière, fills d’un important fotògraf de la ciutat francesa de Lyon, varen patentar el seu invent que superava tècnica i pràcticament les màquines arribades des de més enllà de l’Atlàntic: Louis Lumière, important físic al servei de l’empresa familiar i, Auguste Lumière, al servei del pare com a administrador però amb un gran interès per la imatge en moviment.
L’esforç i enginy dels dos germans van arribar a crear el primer aparell que feia les funcions de càmera i a la vegada de projector. Varen agafar com a referència el Cinetoscopi d’Edison i van millorar-lo, utilitzant un sistema mecànic que permetia fer córrer la pel•lícula fotogràfica a 16 imatges per segon, ja fos per enregistrar-les com per projectar-les.

Un cop varen tenir l’aparell a punt i, un any abans de presentar-lo al sector industrial parisenc, varen fer les primeres pel•lícules de la història. Potser la més coneguda i que va servir com a presentació del cinematògraf fou La sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière. Es tracta d’una pel•lícula d’uns 15 minuts, amb un pla fix davant les portes de la fàbrica. Es pot veure el moment en què s’obren les portes i com comencen a sortir els treballadors, essent aquesta la única acció de la pel•lícula.
Els primers treballs que realitzen els germans són merament contemplatius, és a dir, la càmera es situa a un punt i es limiten a gravar allò que passa just al davant. Exemples d’aquests treballs són L’arribada del trena l’estació de la Ciotat, L’esmorzar del bebè, La partida de cartes o L’enderrocament del mur. Tot i que els Lumière creien, al igual que Edison, que el seu invent no interessaria a la gran societat, així com que l’aparell seria per un ús privat, en poc temps varen crear pel•lícules amb una certa finalitat exhibicionista. Em refereixo a la primera pel•lícula còmica de la història: El regador regat. És un senzill gag que mostra un jardiner al que li tallen l’aigua de la mànega fins que, en mirar per la boca de sortida d’aigua li obren i queda completament xop.
Un cop comercialitzat l’aparell, els germans Lumière s’encarregaven de proporcionar un cinematògraf i un operador a les moltes monarquies que demanaven el seu servei per enregistrar imatges dels seus països així com els seus viatges. Serà en aquest moment que, degut a la llarga durada de les pel•lícules de viatge, s’introdueix el muntatge, un altre fita important dels dos germans.

L’any 1901 però, els germans Lumière decideixen abandonar la producció i comercialització del cinematògraf (en aquella data ja havien rodat més de 80 pel•lícules), per dedicar-se a la investigació científica en el camp de la fotografia, ja que deien que “el cinema mai podrà arribar a ser un bon negoci".