XXI. A Heston ja li han tret el fusell

El passat 5 d’abril va morir a la seva residència de Beverly-Hill l’actor nord-americà Charlton Heston.

Nascut a Illinois un 4 d’octubre de 1923, John Charles Carter, aquest era el seu nom (després agafaria el llinatge del seu padrastre), passarà a la història del cinema com un dels actors amb més treballs d’èxit de Hollywood. Tot i que només va aconseguir una estatueta daurada, el 1959 per Ben-Hur, sembla que Heston va saber triar perfectament els papers que interpretava, ja que la majoria de personatges que va interpretar formen part de les icones del cinema.

El primer film en el que va intervenir com a actor va ser l’any 1950 a Dark City, dirigida per William Dieterle. A partir d’aquest moment inicia una carrera que no s’aturarà fins l’any 2002 on participa a la pel·lícula de Egidio Eronico My Father, Rua Alguem 5555. Entre aquests dos títols trobem excel·lents pel·lícules com Ben-Hur, El Cid, El planeta dels simis, Juli Cèsar, Antoni i Cleòpatra, Terratrèmol, Wayne’s World 2...

Però el que va aconseguir Charlton Heston no es limita a un èxit professional interpretant personatges, ja que la seva fita ha traspassat el món estrictament cinematogràfic. L’any 1965 Heston va fer el paper de l’humanista italià del segle XVI Miquel Àngel a El turment i l’èxtasi. Amb aquest paper no va aconseguir cap tipus de menció especial de l’Acadèmia americana, però el que si és molt probable que quan algú sent a parlar de l’artista florentí o visita la Capella Sixtina al Vaticà, la imatge física del personatge que va fer allò no és pas la dels autoretrats de l’artista, si no que molta gent pensa en la figura de l’actor.

Però Heston no és només la icona moderna d’un artista del renaixement, si no que també s’ha convertit en la icona de una de les obres més importants del propi Miquel Àngel: el Moises. Segurament fins a l’estrena i posterior èxit del film de Cecil B. DeMille l’any 1956, la imatge que la gent tenia de la figura bíblica era la de l’escultura de Miquel Àngel, actualment a San Pietro in Vincoli (Roma). Doncs bé, a partir de la superproducció americana la major part del món occidental ha canviat l’aspecte del portador de les Lleis de Déu per la del jove Heston.

Però Charlton Heston no només va tenir rellevància a la vida pública americana com a actor, si no que també va ser un dels grans defensors dels drets civils dels americans (fou un dels seguidors més importants de les idees de M. Luther King, va treballar pel reconeixement dels drets dels homosexuals, etc.). Llàstima que amb el temps la postura de Heston davant d’aquesta societat que tant defensava es va anar radicalitzant cap al conservadorisme més bel·ligerant, presidint entre el 1998 i el 2003 l’associació americana del rifle. Aquest mateix any va anunciar en públic que patia una malaltia degenerativa semblant a l’alzheimer i ha passat els últims anys de la seva vida gairebé desaparegut de la vida social.

Desgraciadament, per molta gent Heston passarà a la història com el defensor de la possessió d’armes per tal de conservar la llibertat de l’individu, pensament que s’aproxima més a les idees que van portar a la gairebé desaparició de la raça humana i que ell mateix tant va lamentar a El planeta dels simis. Requiescat in Pace.