Per tancar aquest cicle de cinema de terror dels ans trenta als Estats Units no ens podem oblidar d’un film, també del director de Dràcula Tod Browning, que ni en el seu moment, ni tampoc en l’actualitat, ha tingut un reconeixement com caldria.
Des de la seva concepció com a film del gènere de terror, tenia com a propòsit superar totes les expectatives respecte a les pel·lícules que s’havien fet fins el moment essent de llarg més pertorbadora que tot el que s’havia vist en pantalla fins la seva estrena. Al llarg de la història però, s’ha volgut recuperar com una cinta avantguardista emmarcada en la tradició de Luís Buñuel i Alain Robbe-Grillet, tot i que també s’ha qualificat com a assaig o cinema documental. En aquest últim cas, degut al seu extremat realisme, ja que es va filmar “amb monstres de veritat”. La seva originalitat en la concepció i el disseny, la sorprenent capacitat tant per espantar com per commoure al públic, i d’altres aspectes peculiars, no han aconseguit que Freaks sigui un film que generalment puguem trobar a les llistes de millors pel·lícules de la història del cinema.
Comença amb un pregoner de fira ambulant que es dirigeix a un grup d’espectadors curiosos. Algunes dones criden d’horror en veure una altra que forma part de l’espectacle de monstres femenins que s’ofereix a l’espectacle de la barraca del costat. El pregoner però, comença a explicar la seva història. A partir d’aquí s’inicia un flashback que ocuparà gairebé tota la pel·lícula.
La història ens trasllada al moment en que Cleopatra, un bonica trapezista de fira, és adorada per un nan de nom Hans. Ella però, té un amant, Hèrcules el forçut, i la parella planegen un cop per aconseguir la fortuna que Hans acaba d’heretar d’un familiar: ella es casarà amb el nan i després l’enverinarà per tal de quedar-se amb els diners i fugir amb Hèrcules. Durant una inoblidable cerimònia nupcial, que és a la vegada un ritual d’iniciació per als personatge i també per a l’espectador, Cleopatra insulta a la resta de monstres que s’han congregat per al casament, es burla d’ells de manera despietada i els anomena bruts i llefiscosos (en aquesta escena ens trobem davant un repertori gairebé infinit de monstres que havien volgut participar al film de Browning). Quan torna a la seva casa-carro, posa verí a la beguda de Hans, però el seu pla fracassa quan Cleopatra és atacada pels monstres davant la impotent mirada del seu còmplice Hèrcules. La venjança és terrible.
El final de la història ens retorna a la narració del pregoner de la fira que ens mostra quin va ser el resultat de la terrible venjança: Cleopatra és un monyó sense cames i mig cec que al circ interpreta el paper de dona gallina. Tot i que aquest era el final escollit pel director, va haver d’afegir una escena en la que Hans apareixia en una luxosa mansió on viu com un autèntic milionari amb la seva antiga núvia nana Frieda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada