Tot i que el cinema de terror va néixer pràcticament amb la primera pel·lícula (els primers espectadors de Arribada d’un tren van sortir corrent i espantats pensant que els envestiria), la consolidació del mateix com a gènere no va arribar fins la dècada de 1930. La primera pel·lícula amb una intenció deliberadament terrorífica la trobem a l’obra de Wallace MacCutcheon sobre el mite de Frankestein, realitzada el 1902. Posteriorment, el cinema mut ens ha ofert algunes joies que segueixen sent un referent, en alguns casos un mite, per als directors d’aquest gènere. Obres com Der Golem (Paul Wegener, 1915); El geperut de Notre-Dame (Wallace Worsley, 1923) o El fantasma de l’òpera (Rupert Julian, 1925), encara avui, poden arribar a posar els pèls de punta a qualsevol espectador. Però el director més important d’aquesta etapa muda del cinema de terror fou sense cap dubte l’alemany F.W.Murnau, amb pel·lícules mítiques com Nosferatu, 1922; o Faust, 1926, molt característiques per una estètica expressionista que ja havia encetat Robert Wiene amb El gabinet del Dr. Caligari. L’any que va morir Murnau, el 1931, començarà el que ara anomenaríem actualment el “boom” del cinema de terror als Estats Units, i més concretament a Hollywood.
La majoria de productores cinematogràfiques apostaran per aquest cinema que, si bé no és apte per a tots els públics, si acabarà sent un gran atractiu per a la major part de la població adulta del moment. Films com The Mummy, Karl Freund (1932); Doctor Jekyll and Mister Hyde, Rouben Mamoulian (1932); King Kong, Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack (1933).o The Werewolf of London, Stuart Walker (1935); seran alguns exemples d’aquesta nova saga de monstres que tant agradarà al públic adolescent d’una americà que tot just es recuperava del gran crack del 29. Però entre tots aquests films en destacaran dos especialment, que posteriorment serien el referent de dos personatges que han passat a formar part de la iconografia terrorífica: Dràcula i Frankenstein.
James Whale va tenir l’encert d’escollir l’actor britànic Boris Karloff per al paper del monstre creat per Dr. Frankenstein a la novel·la homònima de Mary Shelly Frankenstein. L’èxit del film fou tal, que quatre anys més tard el director es plantegés la possibilitat de rodar una saga de la pel·lícula amb el mateix actor i que va obtenir un èxit considerable: La núvia de Frankenstein (1935). Pel que fa a Karloff, un any desprès va interpretar un nou personatge amb el que aconseguirà, així com a Frankestein), passar a ser una icona dins la història del cinema, com va ser el paper d’Imhotep a The Mummy, Karl Freund (1932).
Una història molt similar va passar amb l’altre mite del terror: el vampir de Pensilvanya. Mentre a Europa Murnau rodava la versió de la novel·la de Bram Stoker sota el títol de M. El vampir de Düsseldorf, als estudis californians de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada