XXXI. L’escala de Hitchcock

Després de varis intents i d’uns quants petits avenços, Los 39 escalones (1935), fou el primer cim clar del període britànic d’Alfred Hitchcock així com la primera pel•lícula totalment aconseguida del director, que creixia amb molta celeritat: iniciat a les acaballes del cinema mut, quan va rodar Los 39 escalones ja havia dirigit divuit films. Després de l’èxit econòmic i de crítica que va tenir la cinta, Hitchcock va consolidar encara més la seva reputació de mestre de cineastes realitzant una sèrie de thrillers convincents i entretinguts que duraria algunes dècades. I, si ens hi fixem, molts dels seus films posteriors amb gran renom – Con la muerte en los talones (1959), per exemple – tenen les seves arrels al film de l’any 35. Entre les moltes novetats que va aconseguir, en aquesta pel•lícula es va introduir per primera vegada un element clau en el cinema del director: la confusió d’identitats, l’innocent acusat, perseguit o castigat per un crim que no ha comès. Richard Hannay (Robert Donat), ciutadà canadenc de vacances al Regne Unit, coneix una dona que més endavant és assassinada en circumstàncies misterioses. Sembla que, Hannay ha ensopegat amb una trama d’espionatge en la que està involucrat alguna cosa que s’anomena “los 39 escalones” i pensa que amb aquest coneixement només ell pot evitar el triomf de la conspiració. Emmanillat a un dels còmplices de forma involuntària (Madeleine Carroll), Hannay ha d’evitar que el capturin tant la policia com el dolent al que li falta un dit, al mateix que intenta resoldre el misteri que dóna títol a la pel•lícula abans que sigui massa tard. Com és tradicional en Hitchcock, la revelació del que realment són “los 39 escalones” i, de fet, de tot el complot d’espionatge és un element gairebé secundari en relació al flirteig entre els dos protagonistes. Encadenats literalment l’un a l’altre en una clara burla al matrimoni, Donat i Carroll es llencen constants insinuacions (en els moments en que la persecució els dóna un petit respir, és clar), i converteixen l’aventura d’espionatge en la més increïble de les històries d’amor. El film, així com la relació de la parella, es desenvolupa a gran velocitat i és una sèrie incessant de seqüències d’acció i persecució puntuades per un diàleg ple d’ingeni i un suspens fascinant, únic en el mestre.