XXXIII. Blancaneus i els set nans

Pels volts del 1812, els germans Jacob i Whilhem Grimm varen publicar per primera vegada una edició de Contes per als infants i la casa. En aquest llibre es recollia un dels contes més populars de tota la història d’occident: Blancaneus i els set nans. L’èxit que varen tenir els germans és encara una realitat si tenim en compte les múltiples edicions que encara es fan de les seves narracions. Però el 1937, un dels contes escrit pels Grimm va tenir la sort de ser la primera adaptació cinematogràfica de dibuixos animats. Portada a la gran pantalla per Walt Disney que ja començava a despuntar com un important personatge entre les majors, sent el pioner en introduir so en petits films d’animació, com Steamboat Willie (1928). Tot i la capacitat de Disney vers aquest camp, Hollywood va considerar la idea de Disney com una autèntica bogeria, ja que el film durava noranta minuts.

El film comença amb un lent zoom que ens acosta a un immens castell on la reina malvada pregunta al seu espill màgic: “Qui és la més maca de totes les dones del meu regne?”. La resposta, és clar, és que la més maca és la jove i rival seva Blancaneus, que aviat es convertirà en el punt de mira de les vanitats de la reina. Immediatament, amb aquesta escena, l’espectador es veu atrapat dins un món màgic, i a la vegada, terrorífic. D’aquesta manera Disney demostrava a tots aquells que dubtaven del seu èxit, convertint-se Blancaneus en un del majors èxits de la història del cinema i, de pas, consolidant l’estudi Disney com el més important del món en el camp dels dibuixos animats.

Disney va deixar llibertat absoluta al seu equip d’animadors, basant-se en una lliure interpretació del conte del Grimm. D’aquesta manera s’aconseguí grans avenços creatius: nombrosos gags però també plena d’emoció; una vertiginosa combinació de imatges extraordinàries i cançons llargues però amb una cantarella fàcil de recordar. Val a dir que, la banda sonora de Blancaneus fou la primera en comercialitza-se, tenint un èxit similar al del propi film.

Una de les curiositats tècniques de Blancaneus és que un cop acabada la pel·lícula, Disney va creure convenient donar un toc de color vermell a les galtes de la protagonista per provocar un efecte de tendresa més exagerat. Així, els il·lustradors van haver de repintar fotograma a fotograma les galtes de la noia.

Aquest primer llargmetratge de Disney va fer progressar el cinema de dibuixos animats d’una forma tant extraordinària que, alguns crítics creuen que fins a l’aparició de l’animació per ordinador, gairebé no van haver-hi avenços tècnics dins aquest camp.

Blancaneus i els set nans va rebre un Oscar de mida normal, acompanyat de set més estatuetes més petites.