XXXVIII. Històries de Katharine Hepburn

L’adaptació del director George Cukor de la farsa teatral de Philip Barry The Philadelphia Story (Històries de Philadelphia), és el clàssic de totes les astracanades (gènere teatral molt de moda a principis del segle XX on s’exploten les situacions còmiques i sentimentals que donen com a resultat situacions totalment desbaratades). Katharine Hepburn havia protagonitzat la obra a Broadway i es diu que Barry, va basar el personatge femení en la fama que Hepburn s’havia guanyat en aquell moment. Després d’haver abandonat feia poc temps la major RKO en circumstàncies que distaven de ser bones, el gran públic veia l’actriu com una dona poc femenina i molt exigent amb el seu entorn laboral i, és clar, no com un ideal femení de finals de la dècada de 1930.

A la primera escena de la pel·lícula, molt famosa per la seva fúria sense diàleg, la rica Tracy Lord (Hepburn) contempla com el seu ex-marit, Dexter Haven (Cary Grant), un playboy del que acaba de divorciar-se, va ficant algunes de les seves pertinences personals al cotxe i tot seguit, trenca un pal de golf davant la presència d’ella per mostrar-li la seva ràbia. Tracy planeja en aquell moment casar-se amb un home respectable però gris a la mansió de la família. Dies abans de la cerimònia, Dexter arriba a la casa amb dos periodistes, Mike Connor (James Stewart) i Liz Imbrie (Ruth Hussey), per tal de fer-li la guitza i no deixar que la cerimònia se celebri tranquil·lament.

Al llarg de tot el film, Hepburn es va superant a sí mateixa en un paper que exigeix un impecable sentit de l’oportunitat còmica així com una vertadera vulnerabilitat. Les seves magnífiques escenes amb Stewart al jardí la nit abans del casament fatídic capten l’essència del seu impetuós atractiu.

Històries de Philadelphia es va fer com la veiem gràcies a Hepburn, que tenia els drets del projecte i va tenir el gran encert de vendre’ls a la MGM (Metro Goldwin Mayer), amb la condició de realitzar el paper femení i la d’escollir el director i el repartiment. En un principi va demanar a Clark Gable per al paper de Dexter, i a Spencer Tracy per al de Mike, però en aquells moments els dos estaven treballant en altres projectes, per la qual cosa els escollits varen ser Grant, que ja havia fet de parella en altres tres films amb l’actriu, i Stewart. Cukor, per la seva banda, va aconseguir que Hepburn treies profit de la seva imatge pública negativa ficant-se en la pell d’un personatge que provoca en l’espectador un sentiment de pena per una dona maca però incompresa.

El film va ser un enorme èxit de taquilla, amb un guió que va guanyar l’Oscar i que combina la comèdia amb la crítica social. Com a curiositat, el 1956 la obra teatral, a la que s’havien afegit alguns números musicals desprès del film de Cukor, va servir per a un nou guió cinematogràfic, Alta societat, dirigida en aquest cas per Charles Walters i protagonitzada per la desapareguda Grace Kelly.